Els anys 40 del segle passat van transitar per la foscor: les locutores de la República van estar apartades del micròfon i la majoria de les periodistes van haver d’emprendre el camí de l’exili o bé retirar-se de la professió i de la vida pública. En aquest context polític de dictadura i repressió, Maria Carme Nicolau, la periodista que havia treballat a principi dels anys trenta a Radio Associació, i després a Ràdio Barcelona, en el programa La paraula, va tornar de l’exili i l’any 1947 va ser admesa de nou a Radio Barcelona en la categoria d’administrativa, lluny dels micròfons, però treballant en tasques de producció.

Hi ha una història de solidaritat i amistat poc coneguda de les èpoques ominoses del franquisme. La periodista Maria Teresa Gibert, que havia escrit als diaris de la República, quan torna de l’exili li demana ajut a Nicolau, tal com relata la seva filla: “Carme Nicolau era una gran amiga (…) ella va aconseguir que la meva mare entrés a Radio Barcelona com a mecanògrafa. Els directius de la ràdio feien la vista grossa. Ella sabia que li seria difícil ascendir. Al final, la mare va treballar en aquesta emissora fins a la seva jubilació”.

La mecanògrafa i l’administrativa, les dues periodistes republicanes, guanyen l’any 1952 el segon premi en el Concurso Anual de Guiones –precedent del premi Ondas- amb el guió “Enigmas del destino”. L’any següent, trobem a Nicolau i Gibert a la revista Ondas del 15 de juliol de 1953 col·laborant en el programa Radio Club, que estarà uns anys en antena amb força èxit i que presenta Tony (pseudònim de Vicente Calpe). La fotografia d’ambdues, junt amb la de Lina Font i Luis G. De Blain, indica que Nicolau es fa càrrec d’un espai, “Diez minutos femeninos”, i Gibert, que a l’emissora tenia la categoria d’auxiliar, fa el “Perfil biográfico de artistas”. Podem concloure que les seccions que preparen aquestes periodistes també les defensen davant del micròfon.
Les dues es van jubilar treballant a l’emissora de Ràdio Barcelona