Va ser Maria Carme Nicolau. L’activitat literària i periodística de Nicolau és intensa, escriu a La dona catalana des de 1926 on arriba a publicar fins a set-cents articles, sovint firmats amb pseudònim; també figuren articles seus a Art Novell, Diari de Sabadell, Mirador, La Nau, Nosaltres sols. És autora de 31 novel·les i 6 llibres de poesia, fa traduccions i dirigeix amb Aurora Bertrana la col·lecció La novel·la femenina. En una entrevista Nicolau es manifesta com a catalanista i feminista, que desitja fer arribar els seus escrits a la gent senzilla.

Nascuda a Barcelona el 1901, en una família nombrosa, de la qual ella és la gran, estudia a l’escola francesa, on es  forma en literatura. El 1930, Nicolau comença col·laborant a Ràdio Associació però plega perquè, segons explica, se li va ^[1]“prohibir recitar poesies catalanes, patriòtiques”, declaracions que ens indiquen el seu tarannà radical. Poc després ja anuncia alguns programes de Ràdio Barcelona, emissora que la contracta el 1932 pels Serveis Informatius, per exercir com a redactora-locutora, un cas excepcional en aquell moment, ja que a més de treballar en la redacció de notícies, Nicolau també les diu per antena. Justament la tendència a crear blocs amb una mateixa unitat temàtica permet a la periodista introduir Radiofémina, el programa adreçat a les dones, dins del contenidor informatiu, el qual catalanitzarà com La Paraula a partir de 1934. Del 1932 al 1935, l’espai Radiofèmina es transmet diàriament en emissió de migdia i tarda.

En l’àudio es pot escoltar la veu de la periodista mentre llegeix l’agenda cultural.

[1] Núm. 356 de la revista Radio Barcelona