Fa pocs dies que ens ha deixat, ¡als 107 anys!, qui va ser una de les veus més populars de les ones radiofòniques de la segona meitat del segle XX, concretament del període comprès entre 1939 i 1981: Mercedes Laspra, la veu de Montserrat Fortuny.
Mercedes Laspra va néixer el 1915, a Gijón, perquè el pare, enginyer, hi va treballar temporalment, però la família era del barri de Sant Gervasi de Barcelona. Laspra arribà a Radio España el 1939, després d’haver treballat al departament d’Economia de la Generalitat, aprofitant que l’emissora buscava altres veus que no la identifiquessin amb les de l’antiga Ràdio Associació. La locutora recordava així el primer contacte: “L’enginyer Alfons Lagoma i el tècnic Josep Blanch van ser les primeres persones amb qui vaig parlar, també vaig conèixer aleshores Joaquín Soler Serrano -un altre dels aspirants a locutors- i Arturo Tintoré, que havia entrat a Barcelona amb els nacionals”. I seguia: “Recordo que vaig superar sense grans dificultats la prova de lectura, així com els comentaris fets arran de la meva dicció castellana -que es considerà molt correcta- i de la meva veu, la qual a penes feia oscil·lar l’agulla del potenciòmetre”. Al cap d’una setmana ja l’avisen per començar a treballar a la ràdio, com ella mateixa comentava: “Així va ser, amb 24 anys, il·lusionada i una mica sorpresa per la marxa dels esdeveniments, com vaig començar a parlar davant d’un micròfon”. Segons la versió de Mercedes Laspra, a més, ella va ser la darrera locutora a parlar en català per la ràdio.
Aviat, però, li parlen d’un projecte adreçat a les dones, totalment escrit i patrocinat pels Laboratoris Eupartol, la mateixa firma que ja donava suport al consultori des de 1936. Torna Ràdio Fémina i El consultorio de Doña Montserrat Fortuny, com un programa que consisteix en la lectura de cartes de les oients que demanen consell i la resposta de la suposada Montserrat Fortuny. La locutora detallava així la seva tasca: “Jo m’encarregava de llegir la pregunta i, també, la resposta elaborada per la senyora Fortuny, sense posar-hi res de la meva collita”. En realitat, les cartes eren escrites per Emilia Díaz de Tejada, esposa del propietari d’Eupartol, i més tard, els guions aniran a càrrec de la seva filla, Maria Rosa Clavel.
Laspra també dedicava un espai a llegir una novel.la per capítols. El programa va estar al seu càrrec des del 29 de maig de 1939 fins el 31 d’agost de 1980, en què es va jubilar. Amb el temps, el programa es va reconvertir en un magazín matinal anomenat Radiofémina, que inclou el consultori, el qual va seguir en antena fins el 30 de juny de 1987. Tanmateix, i si bé Laspra es jubila el 1980, era tal la identificació de la veu amb el personatge que, a petició de la direcció de l’emissora i dels laboratoris, encara continuà en actiu uns mesos més. “Necessitava descansar –els va dir Laspra-, emprendre una vida menys sacrificada que la viscuda fins aleshores”, però es va deixar convèncer si acceptaven la seva proposta: “Enregistrava els matins, durant una hora… i cobrava íntegrament el sou, la qual cosa no em va anar gens malament. Però l’estiu de 1981 vaig decidir deixar el consultori definitivament”.
Laspra es jubilà definitivament, doncs, de Radio España, el 1981, essent una de les locutores més populars de l’estat espanyol.
(Informació extreta del llibre DONES A LES ONES, d’Elvira Altés)
