Nascuda a Barcelona el 1916, Mercè Carbonell va ser una locutora auxiliar de Ràdio Associació de Catalunya, RAC, on entra el 1937, amb vint-i-un anys. Amb la victòria franquista, però, Carbonell és empresonada i, ja en llibertat, el 28 de febrer de 1939, rep un avís del Ministerio de Gobernación, Servicio Nacional de Propaganda, en què se li comunica que ha estat separada provisionalment del servei de l’emissora Radio Nacional en Barcelona, firmat pel cap del Departamento de Radio. La seva és una de les moltes històries de la repressió exercida pel franquisme en aquella època.
Fins al 7 d’octubre de 1940 no rep un altre document en el qual se li comunica el “traslado de cargos” que pesen sobre la seva persona “en el expediente de depuración”, que són: “1º adhesión a la causa roja, haciendo ostentación de ello, y 2º, por depositar flores al pie de la estatua de Casanovas.” El document, firmat per Gonzalo Serraclara, porta l’encapçalament de Cooperativa Radio España. Finalment, el 18 d’octubre de 1940, és a dir, vint mesos després, rep un altre comunicat en què se li fa saber que ha estat admesa sense sanció, firmat pel mateix Gonzalo Serraclara, ara com a instructor, sota el segell de la Cooperativa Radio España. L’expedient de depuració comporta, fins que es resol, algunes sancions en què habitualment la persona es queda amb el sou a la meitat.
Mercè Carbonell segueix a l’emissora mentre no es decideix el seu cas, ja que hi ha un paper on anota que el 9 d’octubre de 1940 se’ls fa firmar un document que diu: “Bajo palabra de honor prometemos no hablar el catalán en la radio”.
Carbonell és admesa oficialment el 27 de gener de 1942 i segueix a la ràdio fent tasques allunyades del micròfon, gestionant la discoteca, fins al 1953, en què deixa l’emissora per voluntat pròpia. Mercè Carbonell mor a Barcelona l’any 2006, i la seva filla l’enterra amb la bandera catalana que ella havia portat tota la vida amagada al moneder.
(NOTA: Tota la informació d’aquesta entrada ha estat extreta del llibre ‘Dones a les ones’, escrit per Elvira Altés i publicat per Pagès Editors)
