Les unitats mòbils comencen a aparèixer cap als anys 60 del segle passat com un recurs per fer arribar la notícia des del lloc on està passant.

Ràdio Nacional el 1966 ja feia circular una furgoneta DKW que connectava amb Radio Peninsular; un any abans, Radio España enviava Odette Pinto en una mòbil a entrevistar mestresses de casa. Els anys 70 Radio Juventud estrena un Simca 1000, i Radio Nacional ja posa en circulació dos cotxes SEAT 124, els mateixos que anys després portarien Mercedes Milà i Mercè Remolí a voltar per la ciutat, de 3 a 5 de la tarda, fent entrevistes pel programa A toda radio, que presentava Luis del Olmo.

Els anys 80 ja hi havia moltes emissores que comptaven amb una mòbil, com Ràdio Ciutat de Badalona, o Radio Miramar, on l’Herrera i el Parada conduïen Radio a la vista i tenien com a reportera ambulant a Júlia Otero fent entrevistes des de la unitat mòbil.

En aquells anys no hi havia gaires dones que conduïssin un programa, les veus cantants eren totes masculines i a les dones se les destinava a la unitat mòbil, fora dels estudis, en un treball sovint difícil i compromès, però d’inferior lluïment. Malgrat això, la majoria de professionals que van treballar amb la mòbil ho recorden com una etapa emocionant que els permetia fer un treball més proper a la realitat i des del que van aprendre molt.

A continuació, un àudio per il·lustrar les cròniques des de les unitats mòbils. En aquest cas, una de la periodista Rosa Cervantes des de la manifestació ‘Volem acollir’ de l’any 2017.