Existeix la creença que del Consultori d’Elena Francis se’n feia càrrec un guionista, un home. En aquest article expliquem la veritat.
El 27 de novembre de 1950, la locutora Rosario Bassols, llegint un text escrit per la seva mare, la guionista Àngela Castells, membre de la Falange, presenta la primera emissió del Consultorio para la mujer, de Elena Francis, que s’emet cada dia laborable a partir de les set de la tarda. Cal situar els seus inicis el 1941 a Radio Barcelona, amb la mateixa guionista que ja s’havia fet càrrec de l’emissió de la Sección Femenina de Falange des dels micròfons del carrer Casp. L’espai, que substitueix el Consultorio de Mercedes Fortuny, dins el programa Radiofémina, neix com a plataforma per a vendre productes de bellesa de l’Instituto de Belleza Francis.
A finals de gener de 1984, s’emet per darrera vegada el consultori sentimental d’Elena Francis, el personatge creat per l’Institut de Belleza Francis. Durant molts anys les respostes s’han anat emmotllant al discurs hegemònic, basat en la concepció nacional-catòlica que estableix per cada sexe els rols de gènere i les normes de conducta que propugna la ideologia del Règim.
Al llarg de gairebé 34 anys de vida en antena, el consultori ha adoptat diversos formats i temps de durada que oscil·len entre 30 minuts i 1 hora. Quan dura 30 minuts, atén un total de 7 cartes. Durant 15 anys s’emet per Radio Barcelona (1950-1965) i posteriorment es passa a radiar des de Radio Peninsular (l’emissora comercial de RNE) fins a la seva desaparició.
A continuació, la sintonia (la darrera) d’aquest consultori:
Diverses veus han interpretat l’experta consellera fins a la fi del programa: la primera és l’actriu radiofònica Maria Garriga, substituïda després per Rosario Caballé (o Cavallé), a Ràdio Barcelona. L’última, Maruja Fernández, a Radio Peninsular, que va ser Elena Francis des de 1965 fins a la fi de la seva emissió el 31 de gener de 1984. La lectura de les cartes de les oients de Ràdio Peninsular ha anat a càrrec de Pilar Morales, principalment, però també de Conxita Cabistany i de Mercè Requesens.
Els guionistes que n’han tingut cura han estat Ángela Castells, Maria Castañé, Joaquina Algars, L. Taboada, Eduardo Alarcón i Juan Soto Viñolo que, des de 1966 fins 1984, comença a respondre les consultes. Malgrat que Soto procura que les respostes es vagin adaptant als canvis de mentalitat que exigeixen els temps, el cert és que segueixen trufades d’apel·latius a la consciència i a anar pel bon camí. Tan se val si expliquen maltractaments, violacions, problemes amb la sexualitat i tota mena de sofriments, sempre s’aconsella a les dones prudència i resignació. Després, amb la Transició, varia lleugerament el to, però sempre dins els clixés tradicionals del que ha de ser el capteniment de les dones, atès que sempre es tracta de conduir-les cap a la genuina feminitat.
