Les ràdios lliures (Ona Lliure, Ràdio Maduixa de Granollers, La Campana de Gràcia, Ràdio Farigola…) van ser iniciatives trencadores que van sorgir pels volts de la dècada dels 70 del segle XX. Es tractava de ràdios impulsades per organitzacions sense ànim de lucre, a partir de col·lectius de base i amb voluntariat.
D’acord amb un article sobre les experiències feministes a les ràdios lliures fet per Montserrat Puig al número 50 del Dones Dossier, “de les ràdios lliures o alternatives, l’emissora on més presència van tenir les dones i durant més anys va ser Contrabanda”, creada en aquest cas el 1991.
En aquesta ràdio, explica Puig, “s’informava de Les Petres, de les dones indígenes zapatistes a Chiapas, dels drets de la maternitat i de l’ecofeminisme”. “Contrabanda, que encara emet, va donar també lloc a una altra experiència. La creació d’una emissora de dones, a Ca la Dona, que després es va dir ràdio Paca i, posteriorment, Ràdio Paquita”, afegeix.
Una altra de les ràdios lliures que comptava amb un programa feminista potent era Ràdio Venus, creada el 1979, que els divendres emetia el Programa de la Dona. Una de les locutores d’aquest programa era la periodista Pilar Sampietro, avui a Ràdio 4, que també presentava en aquesta ràdio lliure el programa d’entrevistes Vol de nit.
En una entrevsta feta a Sampietro per Elvira Altés, coordinadora del Dones a les Ones, explica l’avui periodista de Ràdio 4: “El Programa de la dona estava dedicat a la situació d’elles en aquells moments. Parlàvem de temes molts clàssics de l’època, des del coneixement del cos, que era molt important aleshores, fins a situacions de masclisme o fins i tot de publicitat a la televisió, molt masclista en aquella època”.
La mateixa Elvira Altés, al llibre Dones a les ones, explica que un l’altre programa clarament feminista de les ràdios lliures a Catalunya és el Consultori de Doña Gertrudis, d’Ona Lliure, on “se satiritza els consultoris femenins, tot assenyalant i ridiculitzant els rols de gènere i els estereotips de feminitat que posen en circulació les emissores convencionals, amb la intenció de projectar una nova versió de dona que incorporés les reivindicacions del moviment feminista”. I afegeix: “La burla arriba fins al punt que Doña Gertrudis és en realitat un home impostant la veu”.
(Foto destacada de Pilar Aymerich)
