És l’única dona periodista que els anys 30 treballà a les emissores de ràdio de Catalunya, primer a Ràdio Associació com a locutora, i l’any 1932 s’incorporà a l’equip de l’informatiu ‘La palabra’ com a redactora i locutora.

Nicolau era redactora al setmanari  ‘La dona catalana’ des de 1926, on hi va publicar més de 700 textos. A partir de 1929 esdevé Redactora en cap i durant la guerra civil assumeix la tasca de dirigir la revista fins 1938, en que es deixa de publicar.

A Ràdio Barcelona, per la seva condició de periodista a més de treballar en la redacció de notícies també les diu per antena, i això li permet introduir ‘Radiofémina’, el programa adreçat a les dones que ella ja presentava des de 1932, dins del contenidor informatiu, que a partir de 1934 es catalanitzarà com ‘La Paraula’.

Nicolau militava a Estat Català i arran dels Fets d’Octubre de 1934 va ser retirada del micròfon pel director Sánchez Cordovés per unes paraules que no van agradar-li. Malgrat aquesta decisió, Nicolau segueix treballant a la Redacció de Ràdio Barcelona fins a finals de 1938 en què marxa a França, on es guanya la vida fent traduccions.

El 1943 torna i decideix demanar feina a Ràdio Barcelona, el director, Ramon Barbat, que també dirigia Publicidad CID, l’adreça a l’agència des de la que col·labora en el programa ‘Ella’ a més de realitzar tasques de redacció de publicitat. L’any 1952 guanya el segon premi en el Concurso Anual de Guiones  –precedent del premi Ondas– juntament amb la periodista Maria Teresa Gibert.

El 1953 és readmesa a l’emissora en la categoria de redactora, tot i que també feia de guionista. Trobem a Nicolau i Gibert a la revista Ondas de 1953, col·laborant en el programa ‘Radio Club’, que presentava Tony i que va estar uns anys en antena amb força èxit. Nicolau es feia càrrec de l’espai ‘Diez minutos femeninos’, que també presentava.

Maria del Carme Nicolau, que compaginà la seva feina a Ràdio Barcelona amb d’altres, es jubilà de Radio Barcelona l’1 de gener de 1966. Després va treballar a temps parcial a l’Arxiu Històric de la Ciutat durant uns cinc anys, però una fractura de maluc la va deixar impossibilitada. Va morir el 1990, sense cap ressò en la societat catalana.