Quan escoltem les veus de Maria Sabater donant pas a la primera emissora de ràdio o les de l’Antolina Boada inaugurant Ràdio Terrassa estem escoltant reproduccions fetes molts més anys després, ja que llavors no hi havia possibilitat d’enregistrar sons i reproduir-los.
Fins a finals dels anys 20 del segle passat no es comercialitza el magnetòfon amb bobina de filferro, un invent que es mantindrà fins els anys 40, en què s’utilitza en la Segona Guerra Mundial amb finalitats militars.
El 1935, Telefunken presenta el magnetòfon de bobina oberta i Ràdio Berlín és la primera emissora de ràdio que emet un programa enregistrat prèviament.
En aquesta època s’enregistrava les veus masculines de polítics, prohoms de la indústria i la cultura però no es troben veus femenines en els pocs arxius que s’encarreguen de custodiar aquests vestigis del passat. És una meravella que s’hagin preservat les veus de dues radiofonistes dels anys 30, la locutora estrella de Ràdio Associació, Rosalia Rovira, i la periodista i locutora de Ràdio Barcelona, Maria Carme Nicolau.
En la dècada dels 40’ apareixen els discos de vinil, que aniran substituint els de 78 rpm (popularment coneguts com discos de pedra), i el 1962 es crea el magnetòfon a cassette, principalment per al mercat domèstic, però les emissores de ràdio també l’utilitzaran per els enregistraments de carrer, entrevistes i reportatges.
Finalment, els anys 90, la digitalització dels mitjans de comunicació transforma radicalment la forma de fer i també d’escoltar la ràdio i la fa més participativa.
