Si bé l’emissora no s’ha destacat per oferir espais significatius a les periodistes i presentadores, al llarg dels anys hi han treballat noms ben acreditats de la radiodifusió catalana, com Núria Ferré, que presenta Primera hora del 2000-04, Esther Muñoz, amb Quilòmetre 1 del 2002-07, o Fórmula Cat, presentat per Emma Aixalà, o Elisenda Camps, amb Tot és possible (des de 2003). El 2005 arriba Montse Llussà amb l’equip de Toni Clapés per fer Versió RAC1, i en la seva opinió, “sí que n’hi ha moltes, de dones, a RAC1, però molt poques presentant”.

La periodista Núria Riquelme (2007-16) va dirigir l’informatiu i també el programa El món a RAC1, substituint a Jordi Basté a l’estiu. També hi han treballat o hi treballen, entre d’altres: Lorena García, Maya Castanyer, Tatiana Sisquella, Noemí Polls, Natza Farré, Laia Margarit, Laura Rosel, Cristina Puig, Anna Boadas, Candela Figueras, Esther Minguell, Miriam Ballber, Anna Valhonesta, Marta Cáceres, Maria Cusó, Núria Travesa, Sònia Gelmà, Cristina Serra i Sandra Barneda.

A continuació, podeu escoltar un mix amb diferents talls de veu de totes aquestes professionals de RAC1.

L'entrada L’emissora RAC1 compleix 25 anys de la seva creació ha aparegut primer a Dones a les ones.

https://www.unesco.org/es/days/world-radio/13ideas?hub=66636

Emissores com La Ser, RAC1, Catalunya Ràdio, entre d’altres, han preparat una programació especial per aquest dia i en altres cadenes locals també el celebren, com la conferència que tindrà lloc, dijous 13, a Tortosa, on  la periodista de La Plana Ràdio, Tere Giné, conversarà amb la Consellera Delegada de la Xarxa Núria de José.

Escoltem Tere Giné:

L'entrada Aquest dimecres, 13 de febrer, celebració del Dia Mundial de la Ràdio! ha aparegut primer a Dones a les ones.

Durant aquests anys el Col·legi ha estat governat per juntes democràtiques que en dues ocasions han nomenat una periodista com a degana, i en els dos casos han estat dues dones de ràdio, Montserrat Minobis i Neus Bonet, dues veus potents que van gestionar l’entitat amb energia i sensibilitat.

Foto: Les dues deganes del Col·legi: Minobis i Bonet

Desitgem que el Col·legi pugui continuar amb la seva tasca d’aixopluc, defensa i recolzament de la professió periodística, i que aquesta tasca tingui en compte les especificitats de les dones a les ones: les veus que ens aporten informació, entreteniment i companyia des dels diferents suports sonors.

Maria Josep Recoder, membre de la Junta del Col·legi de Periodistes comenta la tasca de l’entitat en l’actualitat

Trobareu més informació a:

https://www.periodistes.cat/actualitat/noticies/el-collegi-de-periodistes-celebra-el-40e-aniversari

L'entrada 40 anys del Col·legi de Periodistes ha aparegut primer a Dones a les ones.

Ràdio 4 arriba ara al seu 48è aniversari, no sense haver hagut de lluitar per la seva supervivència al llarg de tota la seva existència. D’entre les dones que hi van participar des del primer moment, destaquem Montserrat Minobis fent amb Enric Frigola, el mateix dia de la inauguració, la primera transmissió des de Girona de la Nit Literària de Santa Llúcia amb els premis atorgats per Òmnium Cultural.

Una altra dona fonamental d’aquells inicis, Maria Matilde Almendros, la veiem a la foto en conversa amb Maria Aurèlia Capmany, il·lustre col·laboradora del programa Temps Obert, que co-presentava Almendros amb Frigola, el seu company de locutori.

La periodista Anna Comas recorda la primera redacció de Ràdio 4.

Més de 400 dones han posat les seves veus al servei de Ràdio 4 des d’aquell històric 13 de desembre de 1976.

Bon aniversari, i cap als 50…!

L'entrada 48 anys de Ràdio 4 ha aparegut primer a Dones a les ones.

Et proposem

Una altra història de la ràdio 

Audiovisual de Dones a les ones

Dimarts 19 de novembre al Col·legi de Periodistes

*presencial i per streaming

L'entrada Presentem una altra història de la ràdio, al Col·legi de Periodistes ha aparegut primer a Dones a les ones.

Mercè Raga és la comunicadora que des de fa 15 anys saluda l’audiència i condueix els matins de Ràdio Estel:

Els inicis

El 8 de juliol de 1994 neix, en període de proves, Ràdio Estel a Barcelona, però la inauguració oficial va ser el 28 d’octubre, en un acte presidit per l’arquebisbe de Barcelona, Ricard Maria Carles, i el president del Parlament de Catalunya, el democristià Joaquim Xicoy. Impulsava l’emissora la Fundació Missatge Humà i Cristià de l’arxidiòcesi de Barcelona, entitat vinculada a l’Arquebisbat.

Algunes diferències entre l’arquebisbe i la COPE (aquesta cadena tenia reticències a emprar el català i anava cap un model de ràdio comercial) retarden la seva posta en antena, atès que la concessió és de 1986. En els primers temps, Ràdio Estel comparteix estudis al 460 de la Diagonal amb una altra petita emissora de Barcelona, Radio Salud. Dos anys més tard, es posa en marxa Ràdio Principat (emissora de la Seu d’Urgell), que el 1998 s’associa amb Ràdio Estel, obtenint així  cobertura a Lleida, al nord de Catalunya i a Andorra.

En un principi aquesta emissora utilitza personal en pràctiques, sobretot becàries que s’inicien així a un treball més professionalitzat, ja que un dels problemes que l’han perseguit des dels seus inicis ha estat el finançament.

En l’àmbit professional, alguns noms que hi van col·laborar a l’inici després han seguit una carrera llarga i reconeguda, com Helena García Melero; també hi ha Susana Guasch, i Marta Torné.

Actualment, a la programació de l’emissora no és fàcil escoltar les veus de les radiofonistes, tot i que Mercè Raga segueix conduint els matins.

L'entrada 30 anys de l’inici de Ràdio Estel el 28 d’octubre ha aparegut primer a Dones a les ones.

Al començament la programació es va iniciar els dissabtes a la tarda, i més tard també els diumenges al matí, donant informació sobre les activitats que es duien a terme a la vila els finals de setmana. 

L’any 1994 Ràdio Arenys va entrar dins el Consorci de la Comunicació Local i La Federació de Ràdios Locals de Catalunya i en l’actualitat manté una programació regular, en la que dissortadament la presència femenina és molt escassa. Gemma Roig fa l’informatiu de la una del migdia i els caps de setmana tenen algunes col·laboradores com Carme Fonts, Rosa Munné, Inma Ranera i Magda López.

Animem a Ràdio Arenys que incrementi la presència de les radiofonistes a la seva graella, segur que l’audiència ho agrairà.

A continuació, el logotip de l’emissora i un vell indicatiu:

L'entrada Ràdio Arenys celebra 45 anys el 8 de setembre ha aparegut primer a Dones a les ones.

Aquest 30 de juny de 2024 fa 40 anys del tancament definitiu de Radio Peninsular de Barcelona, l’emissora comercial de RNE, inaugurada el mes de gener de 1966. La seva creació es va produir després que el govern espanyol decretés que Radio Nacional deixaria d’emetre publicitat. A més, els últims anys de la seva trajectòria l’emissora s’havia vist obligada a canviar el seu indicatiu pel de “Radio 5”, la qual deixà d’emetre al punt de la mitjanit del 30 de juny de 1984.

Radio Peninsular de Barcelona, transmetent en Ona Mitjana, va obtenir un alt nivell de popularitat entre els anys 60 i 80, tant per la seva programació eclèctica –en alguns casos força agosarada per l’època–, com pel nivell professional de tota la gent que hi va participar. Les veus més populars de la ràdio barcelonina del moment hi van anar desfilant al llarg del seus 18 anys d’existència.

Destaquem especialment el paper de les dones en aquell projecte. Encara es conserven en la memòria col·lectiva les figures de diverses locutores i actrius, i títols de programes com el Consultorio femenino de doña Elena Francis, presentat els darrers anys per Maruja Fernández, amb Pilar Morales i Conxita Cabistany llegint les cartes de les oients. El programa, produït i enregistrat als estudis de Passeig de Gràcia de Barcelona, es distribuïa, còpia a còpia, per totes les emissores del territori espanyol que el programaven. 

Un altre dels noms clau és Maria Matilde Almendros, veu imprescindible dels radioteatres i novel·les de l’emissora, així com del programa Peninsular moda amb Amanda Camps, Joana Trullàs i Mari Carmen García Lecha. També de La veu de la sardana, primer en castellà i catalanitzat des dels anys 70, de Lliçons de català i així mateix, entre d’altres, Paraules de sempre, dedicat a les lletres i la cultura catalanes. 

Entre les moltes veus que van omplir la programació de Radio Peninsular de Barcelona no podem oblidar les de les pioneres Maria Esther Jaumot, Maria Esther Perot, Lola Martínez i Mercedes Ambrosio, o les successives Charo Espinosa, Mercedes Requesens, Isabel de Mesa, Mercedes Milà, Mercè Remolí, Cèlia Motis,  Montserrat Minobis, Maria Aurèlia Capmany, Teresa Berengueras, Maria Rosa Fusté i un llarg etcètera.

Com a anècdota final, recordem el darrer jingle musical de l’emissora, estrenat el 22 de març de 1984, és a dir, tres mesos abans del seu sobtat tancament. Amb aquest jingle va deixar d’emetre –amb el nom ja canviat–, Radio Peninsular. Deia així: “Radio Cinco, emisora abierta”. Va ser tancada, però, a les 12 de la nit d’aquell 30 de juny.

L'entrada 40 anys del tancament de Radio Peninsular ha aparegut primer a Dones a les ones.

Es pot considerar que el 1929 ja es posa en marxa les emissions de radiodifusió a Tortosa als baixos dels locals de La Unión Patriótica. L’any següent, les emissions tenen el caràcter de proves i Ramón Òdena introdueix importants millores i reformes a l’equip, que ja a principis de 1931 obté permís oficial amb l’indicatiu EAJ-11. Es tracta d’una iniciativa encomiable, per fer arribar les ones radiofòniques a Tortosa i a la seva àrea d’influència, trencant l’isolament de la població amb la resta de Catalunya.

Després de diverses peripècies i canvis durant la República i l’esclat de la Guerra Civil, les tropes feixistes arriben a Tortosa el 1937 i les instal·lacions de l’emissora són confiscades i desmuntades pel “Servicio de Recuperación” del Ejército de Levante.

A finals de la dècada dels anys 40 del segle passat, es posa en servei un equip de Ràdio Tortosa, amb una fita a destacar: la primera emissió de ràdio en català després de la Guerra Civil i en ple franquisme, l’espai Xerrades sense malícia, a càrrec de Josep Ma Vallés i Rodolfo Lamotte.

L’any 1952 comença a funcionar de manera estable Ràdio Tortosa, que ubica els seus estudis al carrer Argentina. Algunes de les locutores radiofòniques de l’època de Radio Tortosa són: Mari Paz Ballesteros, Emília Miravalls, Conxita Panisello i Luz Acero, a la imatge.

Tres cadenes en pocs anys
La Cadena de Emisoras Sindicales (CES) adjudica el 1985 a Ràdio Tortosa una freqüència en OM i una en FM i es converteix en una emissora de Radiocadena española.

Antena 3 aconsegueix el 1991 una llicència per Tortosa, i l’emissora passa a formar part d’aquesta cadena.

Radio Nacional absorveix Radio Tortosa el 1988, que perd així part de la programació autòctona. Finalment, adduint raons de rendibilitat econòmica, es tanca l’emissora el mes de juliol de 1991.

L’emissora actual

El maig de 1999 s’inaugura l’emissora municipal Ràdio Tortosa. Com a molts pobles i ciutats, l’ajuntament fa una inversió mínima, adequant un primer pis d’un edifici municipal, on s’instal·la molt de material de l’antiga Ràdio Tortosa. La programació s’inicia amb un programa especial titulat Les primeres veus, on destacades personalitats com Federico Mayor Zaragoza donen la benvinguda a la iniciativa.

El 2010, es renova totalment, amb instal·lacions noves i una nova programació. La inauguració dels nous estudis, situats al nucli històric de la ciutat, es fa coincidir amb el començament de les Festes majors de la Cinta.

Des de l’estrena dels nous estudis, el nombre d’oients de l’emissora creix considerablement, duplicant la seva audiència i arribant a ser una de les ràdios més escoltades a la comarca del Baix Ebre. Actualment, dirigeix l’emissora Núria Mora, que també presenta el magazín matinal La punta del diamant.

L'entrada 25 anys de Ràdio Tortosa! ha aparegut primer a Dones a les ones.

Nascuda a Figueres el 1942, va començar a l’emissora del bisbat Ràdio Popular de Figueres l’any 1961 i, en plena dictadura franquista, va fer ràdio en català, com ella ens va explicar: “Teníem la possibilitat de fer un petit informatiu diari de caire local i comarcal. I barrejàvem sempre les dues llengües. La poesia també, normalment, sempre era en català…”, ja que l’església va fer costat al Règim i gaudia d’alguns privilegis.

La ràdio va ser el vincle principal amb la professió de periodista. A Radio España, a propòsit del Primer Congrés de Cultura Catalana, on ella es va responsabilitzar de la comissió de cultura, va aconseguir que l’emissora de la Rambla, on no es deia ni un mot en català, li deixessin presentar, junt amb Enric Frigola, el que va ser el primer informatiu en català fet des d’una emissora de gran abast. Es deia Aquí Catalunya i s’emetia a les vuit del vespre, va tenir una durada de tres anys, tot i que Minobis el va co-presentar la meitat del temps perquè va canviar d’emissora per anar a Radio Peninsular.

També va ser la primera que l’any 1977 va fer un programa sobre ecologia a la ràdio, quan ja s’havia incorporat a Ràdio-4 fent espais i programes per Radio Peninsular i Radio Nacional. En aquesta empresa pública va conduir molts espais, com Catalunya pam a pam, i Barcelona, ciutat oberta, programa pel qual va rebre el premi Ciutat de Barcelona el 1986.

Minobis va ser una dona amb inquietuds culturals i polítiques que va posar en pràctica al llarg de la seva vida. De jove es va vincular a Unió Democràtica de Catalunya, i ja en democràcia, va donar suport a Iniciativa per Catalunya.

Als anys 70 va participar activament en la comissió organitzadora del primer Congrés de Periodistes Catalans, perquè ella era sempre els llocs on calia mostrar que les dones també hi eren. Va formar part del Sindicat de periodistes, i no va faltar als espais reivindicatius de la professió, del feminisme i de la cultura catalana. Per això mantenir les idees, malgrat les conjuntures polítiques i els prejudicis de l’època, va representar-li una lluita constant, com ella mateixa ens explicava: “No ho he tingut fàcil perquè era feminista i a més a més feia política, per tant, aquest ressentiments que hi havia, allò de sentir-te, no discriminada, perquè no m’he sentit discriminada, però en canvi, molesta que una dona tingui idees pròpies”.

El feminisme va ser un dels eixos de la seva praxis política i professional, va ser una de les veus de les Jornades Catalanes de les Dones de 1976, i va ser la principal impulsora i fundadora de l’Associació de Dones Periodistes de Catalunya el 1992, i va participar en multitud de jornades, simpòsiums i tota mena d’iniciatives de militància feminista. El 1993 creà junt amb altres companyes de l’ADPC la Xarxa Europea de Dones Periodistes, des de la que duen a terme projectes de divulgació europea, com el programa de ràdio 12 estels. Més endavant, el 2007, es vincula a la Xarxa Internacional de Periodistes amb Visió de Gènere, de la que en serà co-cordinadora del 2016 al
2019.

La seva activitat periodística també va abastar els mitjans escrits col·laborant en moltes capçaleres, com Serra d’Or, Oriflama, Hora Nova, Avui, la Hoja del Lunes. També va treballar a TVE on, des de Sant Cugat, va conduir i presentar programes culturals. Minobis recorda el seu pas per televisió: “Vaig fer tots els papers de l’auca a Sant Cugat fent l’informatiu, reportatges, un espai de cultura, de llibres. Amb el Lluís Quinqué, vam fer L’Odissea! que va ser molt gratificant”.

A partir d’un conflicte amb l’empresa RNE decideix acollir-se a la jubilació anticipada i davant de l’espai temps que li queda, munta una candidatura de dones per la junta del Col·legi de Periodistes. No la guanya però rep molts vots
i això l’engresca a fundar l’any 1992 l’Associació de Dones Periodistes, que presideix fins que l’any 2000 en unes noves eleccions és escollida com a degana del Col·legi de Periodistes, essent la primera dona que representa la
professió periodística. L’any 2004 és nomenada directora de Catalunya Ràdio, també la primera dona, i fins ara l’única, que ha assolit aquest càrrec.

Una pionera, doncs, en molts camps, en l’ús del català als mitjans, ocupant espais i càrrecs dels que fins a les hores les dones n’havien estat absents, al feminisme, treballant amb perspectiva de gènere i per la igualtat, però sobretot
cal reconèixer a Montserrat Minobis la seva capacitat de vincular i entreteixir les seves militàncies a una manera de fer política amb fidelitat al país, a la democràcia i a la justícia.

L'entrada Montserrat Minobis, l’11 de maig fa cinc anys de la seva mort ha aparegut primer a Dones a les ones.