Als anys 40 i 50 del segle passat quan una locutora es casava, havia de deixar la feina i marxar a fer de mestressa de casa. Una disposició legal obligava a l’excedència forçosa del treball per raó de matrimoni, segons la Ley del Fuero
del Trabajo.

Només en algun cas, com el de la Roser Cavallé, la veu de la qual era molt coneguda i imprescindible perquè feia el paper de la Elena Francis a Ràdio Barcelona, se li va fer un contracte de col·laboració amb l’empresa de publicitat,
però en la majoria dels casos, les radiofonistes havien de renunciar al seu lloc de treball.

L’Estat preveia una dot per a la núvia, que era una mena d’indemnització extra rebuda junt amb l’acomiadament del lloc de feina per raó de matrimoni, una mesura pensada per incentivar les dones a abandonar el treball remunerat.
Aquesta mesura va durar molts anys, fins i tot quan una nova llei de 1961 sobre drets civils, polítics i professionals prohibia la discriminació per raó de sexe va continuar la pràctica de la dot durant uns quants anys més.

A continuació, la portada d’una revista Ondas i un àudio de Roser Cavallé.