Conxita Brufau va néixer a Agramunt l’any 1921, en el si d’una família republicana molt activista i combativa. La seva història familiar il·lustra les trajectòries personals que van viure les generacions que va marcar la guerra civil espanyola: el seus germans Marià i Jaume, pilots d’aviació de la República, moren molt joves a la guerra, lluitant contra el cop d’estat de les tropes feixistes del 1936. Carme, l’altra germana, membre activista de les joventuts socialistes del PSUC, fa les gestions perquè la seva germana petita Conxita, 6 anys més jove, sigui evacuada a Rússia, dins del pla de salvament dels ‘nens de la guerra’. Carme també s’hi exilia i els anys 40 comença a col·laborar en els serveis d’espionatge de la Unió Soviètica, i s’involucra en tot l’afer mexicà de Trotsky. Mentre, Conxita, després de cursar estudis superiors d’enginyeria aeronàutica, entra a treballar a l’Institut d’Aviació de Moscou.
El 1962, Ràdio Moscou la fitxa com a encarregada de la programació en llengua catalana, amb informació política, social i cultural des de l’exili, que emet a través de diverses freqüències de l’ona curta. La primera etapa del servei català de Ràdio Moscou clou l’any 1977 amb la jubilació de Conxita Brufau, que acaba així la seva etapa de radiofonista, però continua col·laborant amb el partit comunista i mor finalment a Moscou en data que no s’ha pogut determinar.